La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho feia sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada