Des del 8 de
desembre, a moltes llars catalanes, cada dia alimentem el Tió de Nadal i el
tapem amb una manteta perquè no passi fred a la nit. Contraposadament, el dia
de Nadal animem la mainada a pegar al Tió amb un bastó engrescant-lo cridant
“Fort, fort!!!” repetidament per fer-lo cagar alhora que li cantem una cançó
tradicional.
Al Tió li agraden
les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita,
verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. Un
cop alimentat, se’l fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de
desembre, abans o després de l’àpat familiar.
Dit això, voleu saber com es va començar a seguir aquesta tradició tan arrelada a Catalunya?
Originàriament,
el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava
l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues
nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els
portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina
senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de
Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc
La tradició del
Tió de Nadal expressa reciprocitat d’afectes, la mainada té cura del Tió,
l’alimenta i l’abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per
suportar el fred ‘hivern i llum per veure a les fosques.
Però d’on vénen els
cops de bastó?
Per atiar un tió
encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no
cremar-nos, ens ajudem d’un atiador o d’una branca. La pèrdua d’un dels
elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió
emula el fet d’atiar-lo quan cremava.
Avui, és un tronc
amb potetes amb una carona somrient, una barretina vermella i/o una manteta, ja
que, a la majoria de les cases, no tenim llar de foc per encendre el Tió. Com
que el Tió no crema, podem animar-lo a que ens regali acaronant-lo, cantant-li,
donant-li uns copets suaus…
Ara que ja sabem una mica més de la nostra tradició de fer cagar el Tió, aquest any l'AMPA ELS ALOCS amb la complicitat de l'Escola, ens hem animat a anar a buscar-lo a la muntanya.
Sabem que viu al bosc, que cada any ve a l'escola i després marxa, però
el volem acompanyar perquè no faci el viatge sol. Us animeu?
Pensant
en els més petits hem programat una sortida no gaire llarga, uns 600mts
anada i 600 tornada aprox... on? ja ho veureu, un indret molt i molt
maco. Allà estem segurs que haurà fet nit el nostre Tió després d'un
llarg viatge. I perquè no faci el tram final fins a la nostra escola,
l'anirem a buscar i l'acompanyarem a l'escola.
Quan?
Diumenge dia 13 de desembre a les 11:00 del matí.
Punt de Trobada?
Porta principal Escola (Sta Eulàlia 101). Per on entren i surten els alumnes.
Durada de la sortida?
Creiem que cap a les 12:30h ja hi serem de nou a l'escola.
Què hem de portar?
alguna manteta per agafar-lo, i molt d'amor. Portem càmeres de fotos per fer un reportatge ben maco!
Què he de fer si vull venir?
Enviar un email a alocsampa@gmail.com per saber quants serem i així no deixar ningú quan marxem!
Coordina?
Comissió Sortim. vocal Mònica Mallafre.
Esperem
que aquesta sortida es converteixi en una tradició a la nostra escola.
Participar activament en les festes és tasca de tots i totes.
Animeu-vos!
AMPA ELS ALOCS
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada