Avui una mami de l'escola ens ha comentat que es sentia trista, i que enyorava aquells poemes que enviàvem l'any passat cada dilluns com a senyal d'energia i bons desitjos...
Ens ha fet pensar. I per ella, per tots vosaltres, per tots nosaltres que aquest cap de setmana i molts caps de setmana ens sentim tristos per totes les víctimes del terrorisme i la guerra, visquin on visquin, us volem regalar aquest poema ple d'esperança i somriure... Perquè quan un somriu el món es veu diferent.. Encara que tinguem el cor trist.
Feliç setmana famílies.
Somriu
(Carles Cano)
Somriu,
Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se'n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T'agregen la mirada, t'amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defensa l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l'amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se'n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T'agregen la mirada, t'amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defensa l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l'amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.
Il·lustració Capucinemazille
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada